M’aclame a tu mare de Terra sola,
arrape als teus genolls amb ungles brutes,
invoque un nom o secreta consigna,
mare de pols, segrestada esperança.Mentre el gran foc o la ferocitat
segueix camins, segueix foscos camins,
m’agafe a tu, al que més estimava,
i cante el jorn del matí il·limitat.
Vicent Andrés Estellés.
“M’aclame a tu” (fragment)
http://lletra.uoc.edu/especials/folch/estelles.htm
Terres decantades
![P1040997 P1040997](https://rafagalindoceramica.com/wp-content/uploads/2018/06/P1040997-500x450.jpg)