L’obra que us presente són gerros ceràmics de gres esmaltat. Aquests gerros han estat elaborats amb pastes refractàries i amb esmalts composats per productes naturals i matèries primeres sintètiques. Després van ser cuits en un forn de llenya a uns 1280 ºC.

Treballe la ceràmica des de 1982, i sempre he emprat pastes refractàries de gres, més o menys xamotades, clares o amb elevats continguts d’òxid de ferro. També em mantinc fidel a la cocció amb llenya, tot i que reconec que el combustible emprat no ha de tenir una gran importància en el producte final. No obstant això, la flama directa, que incideix sobre els materials, i les cendres que s’hi dipositen, em permeten, de vegades, obtenir efectes d’una varietat difícil d’aconseguir amb altres tècniques. D’altra banda aquest tipus de cocció em fa sentir molt més a prop de les peces, més partícip de totes les operacions, quan passe vuit llargues hores alimentant el forn, sentint el crepitar de la llenya i el suau brunzit de la flama camí de la xemeneia, obrint ocasionalment l’espiell per comprovar la temperatura.

Aquestes peces tenen una concepció senzilla i recullen els fruits de molts anys de treball, amb alts i baixos, amb arrencades d’eufòria i abandonaments. Aquest treball, que té el seu origen en l’entusiasme i l’ensenyament dels amics de La Patera, és un clar deutor d’un passat llunyà (algunes ceràmiques orientals) i recent (Leach, Hamada, Cumella, Artigas i tants altres). Accepte el deute i mostre la meua admiració per aquests ceramistes.

Algunes peces són simètriques i han estat elaborades en torn de terrissaire. Tenen, per tant, formes eternes que són de tots, i també son meues. Altres són asimètriques, irregulars, amb una o dues boques. Les seves formes deriven directament de la senzillesa del torn i cadascun dels seus múltiples perfils mostren el perfil d’una forma humil, però eterna: Són moltes peces en una. En totes elles busque l’equilibri i una mica de pau i, com veieu, el busque en formes i decoracions simples, moderades, humils, però capaços de transmetre assossec quan estan perfectament aconseguides.

Aquest treball, la ceràmica en general, requereix temps i no necessita de la pressa. C. Chaplin, que no era precisament filòsof, va deixar dit que en realitat tots som aprenents; que la vida és tan curta que no dóna temps per a més. Per tant, convertir la vida en un continu aprenentatge requereix humilitat i paciència. Els fruits vindran, si els hi mereixem. Així doncs, humilitat, molta paciència i poca pressa, exactament al contrari que als nostres temps. Caldrà buscar l’equilibri i la pau fora d’ells.

Rafa Galindo

Ceramista.